diumenge, 25 de setembre del 2011

La Vídua Negra

A mi no m'agrada massa explicar relats foscos on hi ha hagut episodis de terror, segrests o assassinats però també han format part de la història dels nostres barris. En el seu moment ja vam parlar sobre el cas de l'Enriqueta Martí coneguda també com la Mala Dona o Vampiressa de Barcelona que segrestava nens a inicis del segle XX.
Però per conèixer la nostra història no cal anar tan lluny sinó que és un fet que seria relativament recent: ens hem de situar a partir de la dècada del 1990 del segle passat. Es coneix per ser una època grisa i decadent quan a Barcelona encara es patiria severament la ressaca dels Jocs Olímpics del 1992 i la gent anava deixant els seus suposats ideals autèntics de lluita o compromís per acomodar-se definitivament en la societat de consum que en el canvi de segle dominarà tot el món.

Aleshores correrien rumors sobre una altra dona semblant o pitjor que l'Enriqueta que es deia Margarita Sanchez. Era originària de Màlaga però vivia des de feia temps a Sants on es casaria amb un conductor de metro i tindria dos fills, i per manca de diners es dedicaria a cuidar àvies i avis en aquests barris. Però les seves relacions estarien plenes de foscor i misteri ja que de manera inesperada i secreta desapareixerien moltes persones amb qui s'hi hauria comunicat on s'hi amagava la seva ànsia sangüínia. Per això els i les veïnes del barri la nomenarien com "la Bòrnia", i s'aprofitaria de la seva família i els veïns a través de màfies i robatoris secrets. Primer moriria el seu marit d'una suposada "mort natural" i el 3 d'agost del 1992 hi hauria la primera víctima coneguda, una veïna i amiga seva de setanta anys, que cauria de forma inconscient i uns dies més tard moriria i li desaparegué un milió de pessetes. Després, desaparegué la seva sogra que moriria d'una embòlia el 1996 després d'haver tingut una salut de ferro i haver sobreviscut moltes intoxicacions.

El 1993 se n'aniria a viure a l'Hospitalet on ràpidament feu amistat amb alguns veïns com un que vivia sol en un àtic finalment acabaria en coma i va morir uns dies després a l'hospital. Durant un temps ella i la seva filla viurien amb el seu conyat que es trobaria malament i acabaria enterrat i el compte buit. O un altre que sortiria de l'hospital per una estranya desintoxicació per una paella que li havia fet, i li van desapareixer mig milió de pessetes quan estava a l'hospital. Però la seva dona no se'n refiava massa l'acceptaria a casa seva i n'acabaria sent víctima però va poder sobreviure quan la seva filla la trobà estirada al sofà. Li haurien desaparegut joies i altres objectes com un certificat de jubilada i la cartilla del banc.

Aleshores successives denúncies arribarien a la casa de la Vídua per temptativa d'intoxicació, i la policia descobrí que la Margarita es feia amiga de tothom i aprofitava la confiança d'aquestes persones per intoxicar-les amb un medicament que era mortal en dosis altes, falsifiqués receptes i el barregés amb begudes i menjar que oferia als veïns que no se'n sortien i morien d'una aturada cardio-respitaròria: el verí era indetectable. El juny de 1996 la Bòrnia i la seva filla serien detingudes per complicitat, i ara fins i tot encara es desconeix el número de víctimes que van acabar a les seves mans.

diumenge, 23 de gener del 2011

La pesta negra

En la història també hi ha hagut l'existència de malalties que sempre han afectat d'alguna manera o altra cap a la població i moltes vegades han afectat amb tanta gravetat que han arribat a matar una gran part de la població. Un exemple ben clar ha estat el de la pesta: una malaltia infecciosa i contagiosa que ha existit des de temps molt antics i la més coneguda ha estat la pesta bubònica que s'ha manifestat per l'aparició de bubons en forma de poma o nou moltes vegades a les aixelles i les angonals que s'escampaven per tot el cos. També se n'han conegut dues més: la pesta septicèmica i la pesta pulmonar que d'aquesta en moria el 100 % de la població que la tenia.
En temps antics la paraula "pesta" s'utilitzava per a designar qualsevol epidèmia o problema no tan sols malaltia que causés grans mortalitats i catàstrofes. No obstant la pesta referida com a malaltia ja es troba documentada a la Bíblia i l'Apocalipsi, a Grècia en el temps de les guerres del Peloponès, al final de l'Imperi romà l'any 180 quan va arribar a matar a milers de ciutadans, en l'època fosca dels regnes germànics o també temps de l'imperi de Justinià I quan Bizanci volia recuperar l'hegemonia de l'Imperi romà en temps d'Octavià August.
Doncs al segle XIV i concretament l'any 1348 hi hagué una propagació de pesta bubònica, segons els documents, que va arribar a Europa a través de les rutes mercantils terrestres i marítimes de mercaders que comerciaven amb Àsia en un moment en que Europa estava en un moment de crisi política i econòmica. La malaltia anava penetrant sobretot a les ciutats principals europees i va arribar a matar unes tres quartes parts de tota la població incloent-hi els infants que podien morir just en el moment de néixer. La propagació de la malaltia també va quedar influenciada per les manques d'higiene pública i domèstica a les ciutats generada sobretot per la falta de clavagueres i la brutícia pel bestiar en els corrals de les cases. En els segles XIV i XV a Europa hi hagueren diferents brots importants.
És molt difícil de veure i valorar com va afectar la intensitat de la pesta a l'Hospitalet quan aleshores encara era Provençana per manca de dades quasi absoluta. Els afectes de l'epidèmia només els podem seguir a través de les defuncions de llavors. En primer lloc es pot observar la devallada dels habitants de l'única casa que sembla ser coneguda a l'illa dels Banyols que el 1343 tenia 24 pagesos i en canvi l'any 1358 -passat el bienni entre 1348-1350- que amb l'apogeu de l'epidèmia s'hi troben encara unes 8 persones vives, 9 mortes i unes 9 més en interrogant. Però és possible que la mortalitat fos molt forta entre individus adults situada entre el 40 i el 50% de la població. Tampoc s'ha trobat cap dada que indiqui la reducció de la població a la meitat sense cap indici que no permet veure l'existència de més de 200 habitatges abans del 1350. No obstant s'ha de tenir en compte que hi ha un primer fogatge de l'any 1358 que indica l'existència d'unes 111 cases habitades que més tard també disminuïria una mica el nombre d'habitants.