divendres, 26 de març del 2010

Crosaris a la Marina d'Hospitalet


Els perills del mar han estant freqüents des dels temps antics, on ja s'hi trobava la població de les primeres societats antigues tant per factors naturals o per subsistència, i ha seguit fins l'actualitat.

En el segle XVI el perill també es trobaria de forma constant i en freqüència. Aleshores la monarquia hispànica havia obtingut els territoris d'Europa, les Filipines i Amèrica que era coneguda aleshores com el Nou Món. I per altra banda el mar Mediterrani temia caure en mans dels turcs, que des de l'Orient el capità Barba-rossa volia estendre un imperi (Imperi Otomà) per recuperar els territoris dominats pels àrabs d'al-Àndalus de feia segles i perduts per l'empenta del cristianisme a la península ibèrica amb la formació dels regnes cristians. Les costes mediterrànies de la península es trobaven totalment atacades i saquejades per les naus dels crosaris turcs. En aquests se'ls considerava infidels per les seves accions de saqueigs per a imposar l'islam.

El Pla de Barcelona i la desembocadura del riu Llobregat eren paratges on els pirates o crosaris s'amagaven i feien atacs per sorpresa als vaixells que entraven o sortien del port de Barcelona.
A la meitat del segle els turcs van desembarcar a la part del delta propera a Gavà i Castelldefels on els habitants van haver de fugir de les cases pels boscos i muntanyes.
Els turcs també reiteraven l'aigua de la desembocadura del riu Llobregat i la ràtzia més atrevida es va produïr el 29 de juny del 1556 (dia de sant Pere i sant Pau) en una part de Montjuïc que era part de l'Hospitalet. Segons el Dietari de l'Antic Consell de Barcelona, s'explica que van desembarcar una galera i quatre fustes (uns vaixells més petits) al Prat per saquejar algunes cases i van segrestar alguns nois joves de poca edat. Alguns dels presos capturats van ser Bernat Femades, propietari d'un mas a prop del Cap del Riu, Guillem de Muntlloc, mosso de la masia, i Bernat Llorenç que era l'amo del Mas Llorenç.

Les desventures d'aquests habitants ens són conegudes ja que estigueren entre uns vuit o nou anys de captiveri a bord d'una fusta. En Bartomeu Llorenç no va resistir els atacs i va morir a la fusta mateixa però els altres dos van poder tornar i l'any 1565 ja van sortir rescatats. I un any més tard, el 1566, el govern de Barcelona va fer construïr una torre de defensa fortificada per evitar els possibles atacs turcs a la part que es coneix com el Cap del Riu. És on actualment s'hi aixeca el far de la desembocadura.

En molts altres indrets peninsulars arran del mar Mediterrani es van produïr diferents atacs de forma irregular, que van ser causes de revoltes camperoles cristianes (1519-1521), i la necessitat de fugir dels nuclis urbans situats al mar i crear-ne d'altres a l'interior com una estratègia de protecció. O fins i tot, també es van establir aliances amb la població morisca que eren descendents dels antics habitants d'àl-Àndalus que es va anar desintegrant progressivament i finalment amb la conquesta del regne Granada els anys 1486-92. Aleshores, molts d'ells van ser forçats a batejar-se per ordre del cardenal Cisneros el 1502 i van estar com a vassalls d'alguns nobles arreu de la península ibèrica. Finalment l'any 1502 van acabar expulsats definitivament.

* Codina, Jaume; Els pagesos de Provençana (984-1807).Societat i economia a l'Hospitalet pre-industrial. Volum II.